Res més important

Ara feia dies que no escrivia res i tenia ganes… Maleït rellotge!

O maleïdes totes les coses que vols fer i que d’aquestes no arribes a acabar cap. Potser és moment de començar el 2020 amb una mica de coherència o pensant en veu alta. Aquest juliol i part del juny ja vaig començar a posar les hores o coses a fer en ordre (primer havia d’acabar la feina que m’implica al meu món laboral aquests mesos).

Ara he d’organitzar l’Agost… primer important les vacances! Ho necessito per no fer res, i dintre d’aquest rés hi ha el temps amb els meus fills i el temps per mi. En el temps per mi, organitzar el meu cap i posar els pensaments en veu alt per escrit.

La resta de l’Agost 4 birres o dinars amb gent que estimo i que són important.

No he dit res que us importi però si he posat pensaments en veu alta per escrit.

Comencem!

Esperar què?

Ara ja esteu fent els plans pel que voleu que passi el 2020 i jo encara que el 2019 acabi diferent…

Esperem…. Ens passem la vida esperant. Hi ha poques opcions i cap ha de ser esperar.

Una opció és fer… no esperar. Fer, ni pensar a fer, ni esperar a fer… EXECUTAR ACCIONS

L’altre és oblidar… no esperar. Cada cop més tinc clar que els romanticismes no existeixen. Insistir i esperar no funciona. Esperar que la vida et somrigui tampoc. SI NO PASSA NO ERA PER TU ALLÒ QUE ESPERAVES. I si no ja tornarà i triaràs si ho vols.

Coneixeu aquell llibre de «que esperar cuando se està esperando«? Doncs sempre he pensat que és una merda de llibre, Molta informació, molts detalls, extens, llarg i al final perds el temps perquè el dia a dia canvia, et fot pors que potser ni venen i vius obsessionada pel que has d’esperar…

 

Un t’estimo, un adeu

He mirat a diferents webs i no trobo res que digui que estimar és dolent. Bé el seu significat ve a dir que és posar valor a alguna cosa o a algú.

Potser molt fred per alguns o massa dir per altres.

Jo crec que al final és allò o qui per diferents motius és important per tu. RES MÉS.

La llàstima és que pot ser un punt i a part dir a algú que l’estimes. Trist.

La diferència entre agradar o estimar… la por.

Trist és no poder o no voler lluitar per algú. Deixar de ser important per algú. Que s’oblidin de tu-

La part freda és que a vegades com nosaltres qui ho fem.

 

es·ti·mar trans., pron. ‎(pronominal estimar-se)

1. Valorar de forma aproximativa alguna cosa.
2. Valorar molt positivament una persona o alguna cosa, sentir-ne afecte.
3. (especialment) Amar.
4. Jutjar valorant els pros i contres d’una situació.

 

Abans de morir-me

Vull fer moltes coses que, segurament, no faré mai….

Vosaltres també oi? Pensàveu que éreu els únics? Doncs mira, no! I millor no entrar en la qüestió de tot allò que si haguessis fet de jove ara seria diferent.

Podríem fer una llista:
– Viatjar (aquesta la posareu tots)
– Ballar Tango (aquesta no és difícil però per aquí no fan classes a prop)
– Parlar Anglès… (complicat ho veig)
– Escriure més al blog
– Acabar ADE… ( aquesta l’he substituït, i faré un curs a CEF que dona catxe)
– De més jove volia obrir un bar com el Bar Coyote, els dos anys enrera he tingut ganes de o un club de swingers, hotel per hores o una botiga eròtica… (sóc rara ho sé)
– Anar de càmping.
– Llogar una Camper
– Arribar a final de mes… (hahaha)
– Posar-me ortodòncia (ara és moda als 40 anys no?)
– No separar-me dels meus fills mai

I la llista la podria continuar eh!

I crec que no és qüestió de prioritzar o de tancar-se en un mateix… aquesta vida no dóna per tot i hem d’assumir-ho amb un somriure, gaudint del que tenim sense deixar de fer llistes de «Coses a fer».

ABANS DE MORIR VULL VIURE

Viure gaudint de les coses que tinc. Compartir les meves alegries, els meus plors. Estimar.

 

Missatges que et donen en la presentació d’un llibre (fa 3 anys) i penses això ho he tingut, m’agradat i ho vull repetir. 

Aquella sensació de posar la pell eriçada a algú, aquella… 
I per mi, ara la vull per mi

Cris

Hoy quisiera ser un caracol y meterme en mi casita. 

Salir discreta siendo yo la observadora desde la rama de alguna planta escondida.

Hoy no tengo ganas de que me vean, ni hablar, ni discutir.

Sensible al tacto y oliendo la vida desde una perpectiva lejana, así quiero el dia de hoy.
Cris

Un darrera altre

Segur que heu pensat malament amb el  titol no? Sou la bomba!

Doncs no! Que parlo de la vida! de l’estres… de tantes coses que tenim en aquests dies… Joder vull relax mental!

Ara no parlaré de política eh! Que això ja sabeu tots…. jeje

Mireu jo soc una mica desastre… des de fa uns anys (no sempre eh!), abans tenia tot controlat… aniversaris, dates…bueno… endreçada no soc però donam un moment que tot ser on està.

Ara doncs vaig sobrevivint, de un bony a un altre… Però FELIÇ (això sempre). Amb els meus nens, els gossos (gossets que venen de camí)

• Per deu Cris!!!! estas com una cabra! Et vam avisar! una gosa i un gos…
• Per que no els vas castrar? Per pasta…
• Ay Cris.. –  Això els meus amics… (homes)

Doncs SÍ! En el fons m’estimen però clar vinc amb PACK COMPLET… HAHAHA

Però una cosa….

Us creieu molt normals no?

Doncs no!!!! Jo també us aguanto les vostres coses eh!

 

Que si la meva dona no vol follar, que si ostres l’estimo però es que ja fem findes com casats, que si vull novia però em vull ficar en política ara, que si vius molt lluny…

Va si us plau… centrem-nos una mica no! No sou fàcils!

Tot això venia perquè si em faltava algo mes per no trovar novio… ara tindré gossets. Bueno la meva gossa, clar!

TOTAL UN DESASTRE! Però soc així en un moment suspès en aquesta vida

Jo també us estimoooooo!

A veces los regalos te vienen un mes más tarde.

Es curioso y agradable atrapar a personas en una tarde cualquiera, que algunos no se conozcan y fluya la conversación. Una tarde para disfrutar.

Bonito es que aunque nos veamos  poco siempre nos quedemos con ganas de repetir.

Cris

Aquell estiu del 2017

Acaba l’estiu i tots fem repàs.  El meu ha sigut durillo a nivell personal…algun tema familiar, he perdut una amiga, no he pogut arribar en algú moment on em necessitaven els meus fills… bueno varies coses que, qui ha estat al meu costat ja sap.

He d’agrair moltes coses a persones que m’han fet emocionar però també riure, que m’han donat la mà quan ho necessitava de la forma que sigui.

També he tingut moments molts bons, particularment amb els meus fills que encara que no entenènt algunes coses et donen TOT.

I unes de les coses que tenia moltes ganes des de fa molt de temps.. era anar a la platja amb parella i que m’acaricies l’esquena, o jo a ell. Es una tonteria però anar amb parella a la platja m’agrada… escoltant les onades…

I va ser una bonica tarda que estava tant bé que crec que em vaig quedar muda en algun moment. I NO! No ha sigut una parella però si una persona a la que tinc molt d’agrair, que m’ha conegut quan passava una turmenta a casa meva i que ha fet que em sentis molt millor.

 

Moments hi ha molt, igual que emocions però em vull quedar amb això perquè per mi ha sigut molt important igual que amb les persones que han estat darrera meu i a vegades no he contestat fins mes tard.

Gràcies

Cris